IMPORTANT

Avui us he enviat un mail des d'un nou correu fran.rcde@gmail.com, és important que el mireu i que em contesteu.
En el mail també hi ha els exercicis que la Juli ens ha enviat.

Si algú no ha rebut el mail que m'envï un a mi.

Moltes gràcies i disculpeu les molèsties

Temes del bloc

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris General. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris General. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de gener del 2010

Estiarte ens pot ajudar!

Últimament estic llegint diferents llibres sobre futbol, sobre entrenament... i avui he començat un llibre del Manel Estiarte (excampió olímpic de waterpolo, per exemple).
En el primer capítul explica com va viure la final contra Itàlia dels JJ.OO de Barcelona. Avui us presentaré un parell de cites d'aquest capítul que ens pot servir per aplicar-les en qualsevol moment, en partits difícils... 

¿La possibilitat de perdre? En l'esport aquesta possibilitat sempre és real, sempre està present, no somiàvem amb ella però la teniem present. Està allà com una sombra.
Si veiem aquesta frase tothom estarà d'acord, la derrota sempre està allà encara que l'esportista mai la vol patir però sempre, en un moment o altre, l'acaba patint. Com bé diu, és una possibilitat de l'esport i la hem d'acceptar. I nosaltres l'hauríem d'acceptar, encara que ens dolgui.
No guanyes o perds per detalls, sino que guanyes i perds per un conjunt de fets que passen durant dues hores i tot depén de tantes coses.
 L'Estiarte abans d'aquesta frase ens explicava que ell va haver de llençar un penalti a falta de molt poc per acabar el partit i que a la fi, la seva transformació va fer que Espanya es poses per davant en aquella disputadissima final, i ell ens venia a dir que el guanyar aquell partit no depenia únicament de què ell marqués aquell penal o no, sino que tota la feina dels seus companys durant tot el partit va fer que s'arribés a aquell moment.
Estem esperant, hem calentat, estem bé, tenim por, clar que tenim por, és normal, jo no crec amb aquella tonteria de què l'equip no ha de tenir por, clar que n'ha de tenir, però la por no t'ha de fer tirar endarrer, has d'asumir la teva por, l'has de respectar, has de ser responsable, a la por se li ha de fer front amb valentia, amb convenciment i jugaràs amb totes les seves capacitats.
El Manel ens presenta la situació que es va viure des de la piscina d'escalfament fins a la piscina on es jugava la final (que estava en el mateix reciente però no eren les mateixes). Deia que es palpava la tensió, tot estava en silenci i ens deia que podia veure la por en el seus companys i també en els rivals. Tal com diu a la por li has de fer front, has de jugar amb ella, l'has de superar... crec que la por igual que els nervis, tensions... si la saps gestionar bé pot ser positiu i si no ho saps fer bé tot això es torna cap a tu de forma negativa.

Mirem, llegim, analitzem aquestes frases per després aplicar-les en les nostres vides. Dissabte toca un partit important per l'equip, sé que no em estat 4 anys preparant aquest moment igual que passa en diferents esports olímpics, sé que la repercusió per nosaltres no serà la mateixa però ara mateix el partit que jugarem, en aquell moment, serà un dels més importants que haurem jugat com a jugadores i tal com vem dir la setmana passada, ara toca disfrutar!!
Us pregunto...  
Quines sensacions recordeu del partit més important que heu jugat?

dimecres, 13 de gener del 2010

S'acosta el Tourmalet

Fent servir termes periodistics la setmana que ve comença el Tourmalet, l'etapa reina del Tour de França on normalment els campions, els bons,... poseu l'adjectiu que més us agradi, demostren perquè ho són, és una etapa on aquests ciclistes (que hem dit que són els campions, bons, etc) donen el cop de gràcia als seus perseguidors o bé és capaç de remontar el temps perdut en les altres proves davant del líder.
Seguint amb el símil amb el ciclisme, nosaltres vem passar amb un suficient baix els Pirineus quan vem fer la primera volta i això fa que ara haguem de pujar el nostre particular Tourmalet. Començarem el port amb un tram que pot donar alguna sorpressa, és una prova que en principi és molt factible ja que a la primera volta el rival va caure golejat però ara a la tornada el fred, el viatge amb autocar, ... fa que un rival molt factible es converteixi amb perillós, tot i això no crec que tinguem problemes per superar aquesta petita prova.
El segon tram, espero, que ens serveixi per començar a atrapar al líder, però és ben cert que abans d'intentar superar al capdavanter haurem de superar al 2n i 3r que estàn per davant nostre i això comença per superar amb éxit, no amb aprovat, repeteixo amb éxit la segona etapa del Tourmalet. Aquesta etapa és la visita al camp del Sabadell, segon classificat, molt dur, molt rocòs, molt agressiu... però tal com estem no tinc cap dubte que el superarem.
El tercer tram ha de fer que ens posem un pèl més aprop del maillot groc. Rebrem la visita del Vilassar que ara mateix està amb 3a posició i que no la voldrà perdre. Serà una etapa molt ràpida, amb molta il·lusió per part del tots els participants... però tenim una ventatge molt gran, juguem a casa i a casa ja no podem perdre cap punt més.
El quart tram que és una trampa, tal com vem veure a la primera volta. En principi un rival que no ens ha de donar problemes però ens han van posar i en molts, ara tocarà demostrar que anem a pel líder i anar a Badalona a guanyar.
L'últim tram ens ha de servir per demostrar que som un equip guanyador, un equip bo... juguem contra el sotscampió de Catalunya de l'any passat. Nosaltres ja no som un equip nou, que no haviem jugat juntes poc temps, ja farà uns 5 mesos que juguem juntes. Hem d'estar unides, anar a buscar la victòria i fer-ho com ho sabem fer, jugant a pilota i no només en aquest partit sino amb tots!

Des del principi he dit que el resultat no importa, que aquest ja arribarà perquè tal com s'està entrenant ha d'arribar. En aquest Tourmalet s'ha de jugar amb certa trànquil·litat però per part de tots (jugadores, cos tècnics, familia...), s'ha de jugar amb il·lusió, s'ha de jugar sobretot per divertir-se .
Particularment aquests partits grans (que normalment tothom espera) els grans i les grans jugadores ho fan perquè els hi agrada, perquè es diverteixen dins del camp.

Us pregunto a tots....
VAL LA PENA JUGAR AQUESTS PARTITS PER PASSAR-HO MALAMENT??

dijous, 19 de novembre del 2009

Ànims!

Bones!

Després de veure que a l'equip "ens va" la informàtica. He decidit, que per tenir un altre mitjà de comunicació, crear aquest bloc.
La meva intenció és que en aquest bloc penjar fotos, cròniques, noticies sobre el futbol i l'Espanyol, sobre equips femenins... (per aquest motiu agrairia que em passéssiu les fotos que tingueu d'aquesta temporada, ja sigui per via e-mail o cd, gràcies)
En aquesta primera entrada us penjo l'enllaç del vídeo que els hi vem passar a les nenes abans del partit del Sant Gabriel

Vídeo