IMPORTANT

Avui us he enviat un mail des d'un nou correu fran.rcde@gmail.com, és important que el mireu i que em contesteu.
En el mail també hi ha els exercicis que la Juli ens ha enviat.

Si algú no ha rebut el mail que m'envï un a mi.

Moltes gràcies i disculpeu les molèsties

Temes del bloc

diumenge, 31 de gener del 2010

Espanyol-Vilassar M. 4-1 (per fi una victòria contra un dels grans!)

La Sonia i la Judith han jugat en punta a la segona part.
Partit força complet de les locals. Molt serioses a darrera i a davant. Domini de la pilota durant tot el partit on un Vilassar molt ben ordenat darrera i sortint molt ràpid cap endavant. En un xut des de fora l'àrea s'ha aconseguit l'1-0. Llavors les locals amb molta empenta han aconseguit sortir del seu camp i crea diferents ocasions. I en un corner, un petit error defensiu el Vilassar a aconseguit l'empat. 
A la segona part, començava molt semblant a la primera. Un Vilassar tancat darrera buscant la seva punta perquè baixes la pilota però enseguida s'ha aconseguit el 2n i ha fet que l'organització de les visitants no fos tant  bona com la primera part i això ha fet que les blanc-i-blaves juguessin més còmodes.
Bon partit per part dels dos equips on s'ha intentat jugar, s'ha lluitat i s'ha fet un partit molt seriós.
Gran partit de dues de les laterals d'avui, la Mireia que ha fet una primera part força complerta i la Cathaysa que ha aconseguit un gol i també ha fet un partit molt seriós.

dissabte, 30 de gener del 2010

Mireia Nagel, un referent

Avui conèixerem a una noia que l'any passat va començar amb l'infantil A i que ara, un any després està en el femeni C passant mig any pel Cadet. Ha jugat a la selecció catalana i no fa molt va ser cridada per la selecció espanyola. És la portera del tercer equip i això s'ho ha guanyat a base de treball, d'esforç, de sacrifici... i cada dia es va superant.

Quan i on vas començar a jugar a futbol?
Vaig començar a jugar a futbol al cole, a futsala. A canvi de fer futbol, em van apuntar a anglès (podria dir-se que va ser la meva mare, que al principi no li feia gaire gràcia). Possiblement el fet pel qual ha vaig començar va ser perquè els meus dos cosins jugaven a futbol, i quan venien a casa cada diumenge jugava amb ells, i si a això li sumes que els meus amics des de petits eren la majoria nois i s'hi van apuntar, doncs jo també! Als 8 anys ens vem federar i als 11 vaig venir a jugar a l'Espanyol, compaginant-ho amb l'escola.

Què és el que més t'agrada del futbol?
Quedar-se amb una cosa és difícil, però a mi especialment m'agrada el futbol femení perquè és com més de casa, pots veure a les jugadores, parlar amb elles... Però no et pots quedar amb una cosa, són molts els moments que passes amb amigues, companyes, no tan amigues. Són molts els partits jugats, guanyats, perduts per la mínima... són moltíssimes sensacions. Jugar a futbol comporta moltes coses: compromís, convivència, esforç, sacrifici... aquest esport ens "fa" com a persones, bones o dolentes.
Què et va fer decidir ser portera?
Suposo que va ser el fet que el meu cosí gran fos porter... perquè una altra raó ara no hi trobo...
Dels partits que has jugat quin és el que t'ha marcat més?
No em puc quedar amb un partit. Els partits que recordo que m'han marcat han sigut partits on he tingut molta feina, la majoria els hem perdut i ens podrien haver emportat un carro... Ara com a positiu diria els 20 minuts d'un partit amistòs que vaig poder jugar amb la selecció espanyola, on vaig estar molt agust i sense nervis, fent dues bones sortides i un parell d'intervencions amb els peus.

Quin és el teu idol futbolistic?
Ara per ara, Mariajo Pons. Trobo que és la millor portera d'Espanya i aquest any, per sort, juga a l'Espanyol. És molt bona portera, molt completa i m'agrada molt el caràcter que té dins el camp, té les idees clares.
Quin consell donaries a les jugadores de l'infantil A?
No hi ha cap secret que ningú sàpiga... són les ambicions que cadascú tingui. Les ganes, l'esforç, el treball, la constància que elles mateixes es possin... ningú neix sent bona jugadora. Amb això també va el caràcter de cadascuna, però això ja és un món.. no hi ha dos iguals, mai. Has de ser tu qui decideixi on vols arribar.

De gran a què et vols dedicar?
M'agradaria estudiar Magisteri d'Educació Física, que seria ser professora de nens de primària, tant de classes d'esport com a les aules. Últimament se'm passa pel cap fer INEF per poder fer classes d'Educació Física als més gran també i després fer algun mòdul per poder fer classes també als més petits no només d'esport... però encara em queda molt temps per decidir, així que ja veuré el que faig...
Què creus que es necessari canviar del futbol femení?
No crec que pensi diferent a tothom... els mitjans de comunicació s'haurien d'implicar.. no diré molt més, perquè no s'impliqués, així que un primer pas gran, seria que ens féssin el mínim de cas.
Però si realment volem anar a algún lloc, els clubs han de ser els que s'impliquin, els que facin suport econòmic als equips femenins, perquè es parla massa, però després els fa por. Els que no posisn pegues amb horaris ajustats, entrenaments de nenes per la nit gairebé, poc material, poc treball fet... Ara, també penso que realment no estem al nivell dels nois, i potser nosaltres també hauriem de posar més per part nostra, però això no és difícil... són ganes i podriem fer entrenaments més forts i més complexos... Haurien de canviar moltes coses, i si canvien, no serà pas per demà. Ara, aquesta és només la meva opinió!

Què es sent al jugar amb la selecció catalana?
Aquesta pregunta l'he guardada pel final... No tothom té la sort de jugar amb la selecció, hi ha un munt de jugadores que no poden i ho estan desitjant... jo sempre penso això. Portar la samarreta de Catalunya és representar Catalunya. No em sé explicar, és una pregunta molt difícil. Jo sempre vull ser la millor, i jugar amb la selecció és com un premi pel treball fet i per les ganes de fer-ho bé, per l'esforç... estic molt orgullosa de poder representar Catalunya i que confiin tant en mí, que això per mi és molt important.

divendres, 29 de gener del 2010

I aquesta setmana... Vilassar

Partit dur novament. 2-2 al seu camp. Equip que surt molt ràpid al contraatac. Ens va deixar la pilota per després anar cap endavant. 3r classificat. Amb una portera força bona i amb una porteria que l'ajuda a parar.
 
Després de l'últim partit el segon lloc s'ha allunyat. Ara tenim l'oportunitat de col·locar-nos a 1pt del les 3res en cas de guanyar.
 

El partit de la jornada:
Espanyol (4rt) vs Vilassar de Mar (3r) a les 10 del diumenge a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià.

dijous, 28 de gener del 2010

L'àrbitre

L'àrbitre, aquell personatge que antigament anava de negre, aquell que dins del camp ningú el vol, aquell que sol estar en el punt de mira, aquell que rep molts dels insults durant el partit.
Ens hauriem de posar en la seva pell, viure l'experiència de xiular un partit (i si és tens, millor). Jo abans protestava molt més i tenia molta menys paciència però des de que un dia a les lligues nocturnes que organitzava vaig començar a xiular. Vaig sentir el què senten els àrbitres, vaig rebre mil insults, amenaces (encara que molta de la gent que els hi xiulava deia que era dels millors que havien vist) des de llavors alhora de protestar m'ho penso més d'una vegada.

Un dia, d'aquesta temporada vaig tenir la sort que Marcelino, àrbitre de futbol sala de la divisió d'honor, vingués a àrbitrar-nos. Vaig tenir el plaer de dialogar amb ell, perquè ara com a jugador no protesto dialogo amb ells, doncs em va dir que per molt que un equip cridés, protestés ell no canviaria ni la decisió, ni afectaria a posteriors per xiular a favor. Bé, vaig extreure que per molt que li diguem, que fem, la única cosa que estem fent és tirar-nos pedres a la nostra taulada. Per a mi, el pitjor que pots fer és tenir l'àrbitre enfadat, amb això no vull dir que l'haguem d'ànimar quan fa un error o quan ens xiula una cosa en contra. Però sabeu allò que el major menyspreu és no fer estima.

Un altre dia seguirem parlant d'aquests personatges. Aquesta entrada no és cap crítica cap a vosaltres ja que no tinc cap queixa.

dimarts, 26 de gener del 2010

La plantilla (avui toca... la Sónia)

Avui una de les nenes torna a ser protagonista del bloc. Avui coneixàrem una de les nenes que més somriu de l'equip. Acostuma a jugar a davant i fa un treball inmens per l'equip en defensa.

Quan i on vas començar a jugar a futbol?
Vaig començar a jugar a futbol des de ben petita al pati de l'escola. Després ja, als 7 anys vaig començar a jugar a l'equip de l'escola tot amb nois, l'Escoles Pies Llúria FC, era la única noia i tothom deia que molt bona per ser noia i per la meva la meva edat, i potser era millor que els nois. Fins ara, que he fet realitat un somni, jugar a l'Espanyol. Encara que també vaig fer bàsquet, esqui i més esports però jo ja tenia clar que volia jugar a futbol i res més.


Què és el que més t'agrada del futbol?
Del futbol el que més m'agrada és que es un joc d'equip, que té molta emoció, un joc de patiment però que si guanyes és una sensació insuperable, és entretingut i per a mi  em serveix per desconectar de tot, de desfogar-me i un moment per disfrutar. No tinc més adjectius per descriure-ho, m'encanta el futbol.

Què et va fer decidir que volies ser jugadora de futbol?
Em va fer decidir que volia ser jugadora de futbol perquè ja que m'agradava i que segons tothom, era bastant bona i que podria arribar lluny, més l'afició de quasi tota la meva familia (excepte la meva mare) i quan mirava sempre els partis de futbol de la tele, sempre rumiava "jo també vull jugar com ells". I cada dia m'anava provant al pati amb nens i a l'equip, i millorava i vaig decidir que això era lo meu.

De tots els partits que has jugat, quin és un dels que més t'han marcat o que mai oblidaràs?
Dels partits que he jugat, per suposat, em va marcar molt la final contra el Barça i aquell torneig d'Aiguafreda, però també em quedo amb el partit de la primera volta contra el Badalona. Un partit on molt justament vam empatar, amb una afició contraria molt incòmoda i pel meu gust una mica empipadora, amb baixes importants i on crec que vaig fer un bon partit, marcant un gol, donant una asistència, jugant bastant temps i on crec que vaig agafar molta confiança ja que portava uns quants partits sense jugar perquè estava lesionada. Però tampoc oblidaré aquest últim partit contra el Sabadell, que encara la derrota va ser un bon partit per veure i disfrutar, encara que les jugadores sabadellenques no hi van posar gaire de la seva part.

Quin és el teu ídol futbolístic?
El meu ídol futbolístic, crec que dintre del vestuari ha quedat bastant clar,.......CRISTIANO RONALDO......, per el seu regat electritzant, la seva potència i com tira les faltes. Però, a part d'aquest magnífic jugador també m'agraden Kaka', per la seva elegància, Higuaín, per la seva eficàcia golejadora, també Fernado Torres i Villa, també per l'olfacte golejador, i ara em comença a agradar aquest noi tan jove Canales, perquè ho està demostrant tot tant jove dins del camp, i m'hi identifico bastant amb tots aquests. De l'Espanyol m'agraden Moisés, Verdú i De La Peña, i alguns més. I del femení m'agrada la Marta Torrejón, perquè tant jove és una crack, tot i que no juga a la meva posició.

Quina virtut destacaries del RCD Espanyol femení infantil A? i un defecte?
D'aquest equip destacaria, com sempre, el bon rotllo dins del vestuari entre totes i l'ànim que ens donem mutuament totes en els moments difícils que pasem. I un defecte que sovint no sortim concentrades i ens emportem ensurts als inicis del partits, però no crec que ens deixem emportar per la importància de l'escut, no sortim desconcentrades per això.

De gran a què et vols dedicar?
Vull ser jugadora profesional del femení A i jugar a la Superllliga. Però com aquest treball no em durarà per tota la vida, vull estudiar la carrera de farmàcia o la de medicina esportiva, i així assegurar-me un treball per tota la vida. Però per aconseguir això haig de treballar molt.

Què creus que és necessari canviar actualment en el futbol femení?
Com totes les meves companyes diuen, que es doni més importància al futbol femení, en molts sentits, i que no només es parli del futbol masculí i que el sou del futbol femení sigui similar al del futbol masculí. Però crec que ha canviat bastant però que encara queden moltes coses per a canviar, però que s'aconseguirà.

Superació

A esperes de les respostes de la "guanyadora" de l'enquesta, la Sónia, veurem 2 casos de dos esportistes olímpics que ens demostren l'esperit de superació.



El primer cas ens el trobem el Barcelona 92, un atleta, Derek Redmond que segons he sentit era un dels màxims favorits dels 400m, estava en les apostes per l'or però la desgràcia es va creuar en el seu camí. Anem a veure el vídeo:Carrera dels 400m




El segon cas ens el trobem a Sidney 00, un nadador, Eric Moussambani participava en els 100m lliures. Era una serie classificatòria. En aquesta només hi participaven 3 corredors. Els seus companys de carrera van forçar la desqualificació llençant-se a la piscina abans d'hora. Tot i trobar-se sol, tot i que ell no era nadador, tot i que feia uns mesos que habia aprés a nedar, tot i que entrenava en piscines de 25m, doncs tot i això va voler fer la carrera. Anem a veure la seva gesta: Carrera de 100m lliures

Hem vist dos casos d'entre mil, cada atleta, cada esportista passa per mil i una cosa abans de conseguir els seus èxits i mai deixen de treballar, d'esforçar-se, alguns els primers anys passaven inadvertits, ningú comptava amb ells, molts han patit milers de derrotes però mai han deixat de perseguir els seus somnis. Derek com veureu (recomanable veure el vídeo abans de seguir llegint) tot i la seva lesió va voler acabar la carrera que havia estat preparant durant 4 anys i l'Eric tot i les seves mancances va voler representar al seu país en una prova de natació tot i que el resultat no fós gens bo. Els dos casos són admirables i mereixen un fort aplaudiment. Hem de tenir en compte el seu exemple i seguir, seguir i seguir treballant per poder arribar lluny i no només en l'esport sinó a la vida.

dilluns, 25 de gener del 2010

Una de cine


Avui recomanaré un film tracta de l'esport i l'educació. És Coach Carter, aquest és un entrenador que de jove va jugar a bàsquet en l'institut que ara entrenarà. Ell des de la seva posició vol ajudar als seus jugadors a tenir una beca universitària, por obtenir una beca és necessari dues coses, jugar bé al bàsquet i treure bones notes. El míster s'encarrega de què facin un bon paper en la pista de bàsquet a través d'entrenaments força durs i per intentar que treguin la nota necessària els hi fa firmar un contracte que diu que aniran a classe i  que s'asseurien a primera fila, que mantindran una mitja de 2,3 (suposo que deu ser un bé) i que si això no ho fan podran ser retirats de l'equip.
A mesura que va passant la pel·lícula, l'equip d'institut entrenat per Carter va guanyant partits però aquell equip va perdent la batalla a les classes. Quan al final el míster sap el que passa a les classes decideix fer una mesura dràstica però coherent en el seu discurs.
Pel·lícula que ens ensenyarà què és un equip, quins valors s'haurien de tenir dins del mateix, que tothom ha d'anar junt... sincerament us la recomano ja sigueu jugadores, mares, pares, de l'Espanyol, del Sabadell, Vilassar... del que sigui, passareu una tarda entretinguda.

dissabte, 23 de gener del 2010

Sabadell vs Espanyol 7-6 (molt bon joc... mal resultat)

Hi ha diverses maneres de caure derrotat, pots caure amb el cap alt o caure baixant els braços. Hi ha diferents maneres de jugar a futbol, pots baixar la pilota i  intentar fer un joc combinatiu o pots dedicar-te a fer pilotades sense gaire sentit durant quasi tot el partit, començar a còrrer i lluitar les pilotes. Cada entrenador té una filosofia diferent, pots posar per davant de tot la victòria sense buscar l'interés personal dels teus jugadors o pots buscar el creixement futbolístic dels teus jugadors.
L'edat de les nenes que són les protagonistes del bloc, del partit d'aquest matí, de la temporada... és una edat on han d'apendre a jugar d'una manera que en el futur els hi pogui servir. L'experiència ens donarà aquests detalls que han fet que avui perdèssim el partit o sigui el col·locar el peu més fort que la rival, les constants pèrdues de temps quan vas guanyant i no precipitar-se,...
En tot això no vull dir que el Sabadell sigui un mal equip, tot el contràri és un molt bon equip, repeteixo equip. Saben com jugar al futbol pur i dur. Aquell que es juga al subsòl, on hi participa més el múscul que el cervell, que té unes jugadores en punta d'una molt bona tècnica individual. Però jo em pregunto, en edats posteriors aquest xut que ara les porteres no poden parar perquè les porteries els hi va gran, aquesta puntada de peu que arriba d'àrea a àrea, ... els hi servirà quan juguin en un camp més gran¿? Potser si, el temps ho dirà. Però senyors, senyores crec que aquest joc combinatiu que els hi plantejem a les nostres nenes els hi servirà quan juguin en el camp que sigui i crec que la manera de formar bones jugadores és aquesta, encara que un pot estar d'acord o no, aquesta és la meva opinió personal, una opinió que no és el 100% efectiva, productiva, si ho fós seria un dels grans pensadors del futbol i sincerament em queda molt per aprendre igual que a les nostres noies.
Avui ens hem trobat un pedra en el camí però que aquesta no faci baixar els braços i desistir perquè, noies, acabeu de començar la vostra carrera esportiva. D'aquí uns anys ja em direu on esteu i si això que intento ensenyar us ha servit per ser millors futbolistes i com no, també millors persones.

dijous, 21 de gener del 2010

Un problema!

No fa falta alarmar-nos! No és res important però tenim un problema. Si surt la Marta com a més votada perquè realitzi l'enquesta necessitem altres preguntes, perquè diria que ella no juga a futbol, per tant obro aquesta entrada per tenir preparada una altra enquesta per si surt guanyadora.
També obro aquesta entrada per si voleu fer preguntes noves a les pròximes "entrevistades" o vist que molta gent vol que surti la Juli (encara que no surt com a guanyadora), si voleu fer-li altres preguntes només ho teniu que dir ja sigui deixant un comentari o enviant-me un mail.

Preguntes per la Marta
Què va fer que et dediques a la fisioteràpia?
Practiques algun esport?
 T'agrada el futbol?
 Què és el que et sembla més interessant de ser fisioterapeuta en un equip de futbol?
Per què et vas decantar per treballar en l'ambit d'aquest esport i no un altre?
Què és el que més t'agrada del teu treball? i el que menys?
 ...
Noves preguntes per les pròximes entrevistes
...
Preguntes per la Juli
Si ara mateix has de donar un consell a les jugadores del RCD Espanyol Infantil A, què els hi diries?...

Deixo oberta l'entrada a espera de les vostres preguntes.

PD: també necessitaria un parell de fotos de la Marta vestida de l'Espanyol per incloure dins l'entrevista. Merci 

dimarts, 19 de gener del 2010

La plantilla (avui toca... la Jeni)

Podem dir que avui toca una de les fòrofes del futbol, millor dit de l'Espanyol i clar el femení A és un gran referent per ella. Puc dir que és la jugadora que més jugadores coneix del primer equip femení.


Quan i on vas començar a jugar a futbol?

Doncs vaig començar a jugar als 6 anys a l'equip de la meva escola, el C.E.I.P Prosperitat. Vaig començar a jugar amb nens, però jo des de ben petita que sóc de l'Espanyol i el meu pare va dir-me que em portaria a fer les proves allà. Em vaig poder quedar; els dos primers anys vaig estar amb l'equip que el José Reina dirigia i ara formo part de la plantilla de l'infantil A.


Quin és el teu ídol futbolístic? 
De nois m'agraden molt en Messi, Luis García, Tamudo, Callejon, Kameni, Pique però que juguin a la meva possició el David García; de la superlliga femenina de l'Espanyol m'agraden molt la Vero, Conti, Corredera i la Lara.


Què és el que més t'agrada del futbol? 
Suposo que com a totes ens agrada marcar gols, però també jugar en equip, també m'agrada que els entrenadors em diguin les coses que faig bé com les que faig malament.

De gran a què et vols dedicar?
Bé suposo que com a totes és arribar a jugar a la superlliga femenina del RCDE i sobretot jugar la copa de la Reina. I com d'això no viure vull fer una carrera i ser professora de bressol.


De tots els partits que has jugat, quin és un dels que més t'han marcat o que mai oblidaràs?   
Doncs ara mateix no sé amb quin quedar-me.



Quina virtut destacaries del RCD Espanyol femení infantil A? i un defecte? 
Una virtud que de vegades (quasi sempre) juguem en equip, també m'agrada el bon rotllo que hi ha dins el vestuari. Un defecte que a vegades anem a jugar molt negatives o no molt concentrades i això a l'hora del partit es nota molt i com diuen totes hauriem d'entrenar més, però no una estona sino un dia més.


Què et va fer decidir que volies ser jugador/a de futbol? 
Perquè sempre que anava a veure al meu germá jugar a futbol, quan arribava la mitja part em possava a jugar amb una pilota al camp amb amics d'allà i m'agradava molt aixo de donar-li patades a una pilota per marcar gols i guanyar.



Què creus que és necessari canviar actualment en el futbol femení? 
Jo crec que li donen massa importància al futbol masculí, els nois cobren més que les noies, i les noies no sortim per la televisio ni res i els nois si. Hauriem i haurien d'animar al futbol femení i promocionar-lo més.

dilluns, 18 de gener del 2010

Estiarte ens pot ajudar!

Últimament estic llegint diferents llibres sobre futbol, sobre entrenament... i avui he començat un llibre del Manel Estiarte (excampió olímpic de waterpolo, per exemple).
En el primer capítul explica com va viure la final contra Itàlia dels JJ.OO de Barcelona. Avui us presentaré un parell de cites d'aquest capítul que ens pot servir per aplicar-les en qualsevol moment, en partits difícils... 

¿La possibilitat de perdre? En l'esport aquesta possibilitat sempre és real, sempre està present, no somiàvem amb ella però la teniem present. Està allà com una sombra.
Si veiem aquesta frase tothom estarà d'acord, la derrota sempre està allà encara que l'esportista mai la vol patir però sempre, en un moment o altre, l'acaba patint. Com bé diu, és una possibilitat de l'esport i la hem d'acceptar. I nosaltres l'hauríem d'acceptar, encara que ens dolgui.
No guanyes o perds per detalls, sino que guanyes i perds per un conjunt de fets que passen durant dues hores i tot depén de tantes coses.
 L'Estiarte abans d'aquesta frase ens explicava que ell va haver de llençar un penalti a falta de molt poc per acabar el partit i que a la fi, la seva transformació va fer que Espanya es poses per davant en aquella disputadissima final, i ell ens venia a dir que el guanyar aquell partit no depenia únicament de què ell marqués aquell penal o no, sino que tota la feina dels seus companys durant tot el partit va fer que s'arribés a aquell moment.
Estem esperant, hem calentat, estem bé, tenim por, clar que tenim por, és normal, jo no crec amb aquella tonteria de què l'equip no ha de tenir por, clar que n'ha de tenir, però la por no t'ha de fer tirar endarrer, has d'asumir la teva por, l'has de respectar, has de ser responsable, a la por se li ha de fer front amb valentia, amb convenciment i jugaràs amb totes les seves capacitats.
El Manel ens presenta la situació que es va viure des de la piscina d'escalfament fins a la piscina on es jugava la final (que estava en el mateix reciente però no eren les mateixes). Deia que es palpava la tensió, tot estava en silenci i ens deia que podia veure la por en el seus companys i també en els rivals. Tal com diu a la por li has de fer front, has de jugar amb ella, l'has de superar... crec que la por igual que els nervis, tensions... si la saps gestionar bé pot ser positiu i si no ho saps fer bé tot això es torna cap a tu de forma negativa.

Mirem, llegim, analitzem aquestes frases per després aplicar-les en les nostres vides. Dissabte toca un partit important per l'equip, sé que no em estat 4 anys preparant aquest moment igual que passa en diferents esports olímpics, sé que la repercusió per nosaltres no serà la mateixa però ara mateix el partit que jugarem, en aquell moment, serà un dels més importants que haurem jugat com a jugadores i tal com vem dir la setmana passada, ara toca disfrutar!!
Us pregunto...  
Quines sensacions recordeu del partit més important que heu jugat?

diumenge, 17 de gener del 2010

Enaf vs Espanyol 1-8 (va ser un viatge de profit)



Carla (golejadora del partit amb 3 gols) fent una paret amb la Irina (autora d'un altre)
 
Partit de dues fases diferents. La primera part on les visitants van tenir més control de pilota, van generar més ocasions de gol per diferents motius... i la segona part on les locals van ser més agressives, es van col·locar millor en defensa.
Vem veure que les blanc-i-blaves tant en atac com en defensa van a més, encara que com sempre dic la intesitat hauria de ser un pèl més alta. Cada dia, ja sigui amb els entrenaments o partits em d'anar més enllà i no quedar-nos amb el que ja sabem fer sinó esforçar-nos al màxim per poder arribar al nostre límit.


divendres, 15 de gener del 2010

I aquesta setmana... ENAF

Toca la sortida més esperada per casi tothom, el viatge cap a Andorra, el desplaçament més llarg. El rival que ens trobarem serà ben diferent del que vem tenir a la 1a volta i costarà més guanyar el partit. L'ENAF ha guanyat a casa 2 partits dels 3 que ha guanyat (contra Manresa i Mercantil). Per tant que si anem pensant que tornem a fer una vintena de gols estarem equivocades i el partit s'ens pot complicar més del que esperàvem.



El partit de la jornada el trobarem en el:
Bonaire (5è) vs Sant Gabriel (1r) diumenge a les 10h

Un dels altres partits i molt interesant dins del club és el partit de l'equip de la Juli.
Espanyol B (2n) vs Sant Gabriel (1r) diumenge a les 14h (després del 1r equip)

dimecres, 13 de gener del 2010

S'acosta el Tourmalet

Fent servir termes periodistics la setmana que ve comença el Tourmalet, l'etapa reina del Tour de França on normalment els campions, els bons,... poseu l'adjectiu que més us agradi, demostren perquè ho són, és una etapa on aquests ciclistes (que hem dit que són els campions, bons, etc) donen el cop de gràcia als seus perseguidors o bé és capaç de remontar el temps perdut en les altres proves davant del líder.
Seguint amb el símil amb el ciclisme, nosaltres vem passar amb un suficient baix els Pirineus quan vem fer la primera volta i això fa que ara haguem de pujar el nostre particular Tourmalet. Començarem el port amb un tram que pot donar alguna sorpressa, és una prova que en principi és molt factible ja que a la primera volta el rival va caure golejat però ara a la tornada el fred, el viatge amb autocar, ... fa que un rival molt factible es converteixi amb perillós, tot i això no crec que tinguem problemes per superar aquesta petita prova.
El segon tram, espero, que ens serveixi per començar a atrapar al líder, però és ben cert que abans d'intentar superar al capdavanter haurem de superar al 2n i 3r que estàn per davant nostre i això comença per superar amb éxit, no amb aprovat, repeteixo amb éxit la segona etapa del Tourmalet. Aquesta etapa és la visita al camp del Sabadell, segon classificat, molt dur, molt rocòs, molt agressiu... però tal com estem no tinc cap dubte que el superarem.
El tercer tram ha de fer que ens posem un pèl més aprop del maillot groc. Rebrem la visita del Vilassar que ara mateix està amb 3a posició i que no la voldrà perdre. Serà una etapa molt ràpida, amb molta il·lusió per part del tots els participants... però tenim una ventatge molt gran, juguem a casa i a casa ja no podem perdre cap punt més.
El quart tram que és una trampa, tal com vem veure a la primera volta. En principi un rival que no ens ha de donar problemes però ens han van posar i en molts, ara tocarà demostrar que anem a pel líder i anar a Badalona a guanyar.
L'últim tram ens ha de servir per demostrar que som un equip guanyador, un equip bo... juguem contra el sotscampió de Catalunya de l'any passat. Nosaltres ja no som un equip nou, que no haviem jugat juntes poc temps, ja farà uns 5 mesos que juguem juntes. Hem d'estar unides, anar a buscar la victòria i fer-ho com ho sabem fer, jugant a pilota i no només en aquest partit sino amb tots!

Des del principi he dit que el resultat no importa, que aquest ja arribarà perquè tal com s'està entrenant ha d'arribar. En aquest Tourmalet s'ha de jugar amb certa trànquil·litat però per part de tots (jugadores, cos tècnics, familia...), s'ha de jugar amb il·lusió, s'ha de jugar sobretot per divertir-se .
Particularment aquests partits grans (que normalment tothom espera) els grans i les grans jugadores ho fan perquè els hi agrada, perquè es diverteixen dins del camp.

Us pregunto a tots....
VAL LA PENA JUGAR AQUESTS PARTITS PER PASSAR-HO MALAMENT??

dilluns, 11 de gener del 2010

La plantilla (avui toca... la Mayra)

Una de les "pichichis" de l'equip, una referent ofensiu, una de les autores d'un dels 2 gols de la final de la Copa Catalunya i que esperem que aquest any ho torni a repetir!

Quan i on vas començar a jugar a futbol?
Des de ben petita, ja m’agradava això de donar-li a una pilota. Quan acabaven les classes, anava corren al parc a jugar amb els nens, o em quedava al pati de l’escola. Quan jugaven els nens del meu barri partits em quedava a veure’ls, a mi  ja m’hagues agradat jugar, però mai li vaig dir res als meus pares. La gent que em veia sempre deia que perquè no m’apuntava... 

Quin és el teu ídol futbolístic?  
Bé, quan jugava sempre deia que era com Puyol, ( la veritat, no m'enrecordo perquè) seria per la manera de jugar i això, però des de que el Bojan està, sempre quan juga, em fixo amb ell. Encara que quan juguen Messi, Piqué, Callejón, Gerrard, Xavi, Iniesta.. també em fixo molt en ells.

Què és el que més t'agrada del futbol?   
Doncs jugar en equip és el que més m’agrada. Per mi, és essencial.  A causa de la meva posició en el camp, i com moltes jugadores i companyes, volem fer gols. Si tinc l’ocasió xuto, si no intento que acabi la jugada una altra que està millor posicionada. Encara que si veig que l’equip funciona i juguem bé, o faig el que tinc que fer a la meva posició, i no només ficar gols, si no també les passades, o ajudar a l’equip,  també em quedo molt satisfeta. Però quan els partits són molt disputats, que has de còrrer cap aquí, cap allà, són els que més gaudeixo.

De gran a què et vols dedicar? 
Home, com la majoria de nens i nenes que juguen, ens agradaria arribar lluny en aquest esport. Però si no, treure’m  la carrera de INEFC o MAGISTERI, i després el que sorti d’allà.

De tots els partits que has jugat, quin és un dels que més t'han marcat o que mai oblidaràs?  
Bé, el que mai oblidaré serà la final del campionat de Catalunya. La victoria que vam aconseguir per l’esforç, les ganes, el concentrades que vam sortir al camp, ens vam deixar la pell. Per mi, un gran partit que no oblidaré. També a Santpedor, la final, que s'ens va posar molt de cara, amb un gol nostre. Però tot i això, la vam perdre. Va ser una llàstima però elles també tenien un gran equip. O si no un fet que no oblidaré és que no vam perdre cap partit en lliga de l'any passat. Per mi, un any inoblidable.

Quina virtut destacaries del RCD Espanyol femení infantil A? i un defecte?  
La virtut, com totes diuen, és el bon rotllo que hi ha al vestuari, els ànims que donen, et sentes arropada. El defecte, es que a vegades ens confiem massa en segons quins partits, i això fa que no comencem concentrades,  no donant tot el que podem de nosaltres, la motivació,  perdent pilotes tontes, no jugant al joc que sabem, i això mica mica, durant el partit anem aconseguint  tornar-ho tot al seu lloc, i aconseguim la remuntada. Però a vegades es massa tard, quan ja ens queda l’empat o la derrota. I com diuen totes, entrenem molt poca estona.

Què et va fer decidir que volies ser jugador/a de futbol?  
Bé, com us he dit abans, sempre volia anar al carrer a jugar a futbol o qualsevol temps lliure que tingués, el dedicava a això. Em tirava hores i hores jugant al carrer i la meva mare em deia que m’apuntes a ball, però jo feia com si no l’escoltes. També feia natació, encara que, amb el pas del temps, vaig veure que la natació m’avorria, i que el futbol és lo meu. A més, la gent que em deia que m’apuntes i al final, vaig decantar-me pel futbol. I ara, el futbol com diu la Maria, és l’ho millor que tinc. 

Què creus que és necessari canviar actualment en el futbol femení?  
Està clar, les noies, la majoria mai són reconegudes per ningú, no surten a la televisió. És dóna molta importància al futbol masculí. El salari no és el mateix, les dones estan molt per sota. Encara que hauria de ser el mateix, ja que es practica el mateix esport, i les dones corren i posen inclòs més ganes que molts homes.


diumenge, 10 de gener del 2010

Espanyol vs Caldes M. 20-1 (massa fàcil...)


Claudia tallant una de les moltes pilotes que ha llençat l'equip rival 
 
Partit molt senzill el que han tingut les blanc-i-blaves aquest matí. Tot i això les noies han fet un partit força seriós durant els 70 minuts i han buscat la porteria rival amb jugades de combinació. Aquest matí em vist jugades d'equip i individuals que han fet vibrar als asistents al partit.
Gran partit de les 2 peques de l'equip! 
La setmana vinent toca el viatge a Andorra, dimarts aclariré els dubtes que hi ha amb el tema de l'autocar.



divendres, 8 de gener del 2010

I aquesta setmana... Caldes M.

Comença la segona volta contra un dels adversaris sobre el paper més fluixets del grup, vegem la classificació:

Com podem veure, som el segon equip que fa més gols (1r Sant Gabriel amb 20 més que nosaltres) i som el 3r equip que menys gols rep (1r Sant Gabriel amb 3 gols i el Vilassar amb 21 que només ens treu un gol de diferència)

El partit contra el Caldes de la primera volta es va resoldre amb un 0-17 a favor. Això no vol dir que aquest segon partit contra elles sigui tant fàcil com va ser.

El partit de la jornada 12 per mi és:
Badalona vs Bonaire que es juga dissabte a les 12'15h. (es dos equips es juguen seguir lliutant pel 4rt lloc que dóna accés (en principi ja que no està definit) al campionat de Catalunya)

Un altre partit molt interessant que es juga aquest cap de setmana és:
Espanyol (aleví-benj) vs Sant Gabriel (3r classificat vs 1r classificat), diumenge a la 13h just després nostre.

dimecres, 6 de gener del 2010

La plantilla (avui toca... l'Alba)

Espero que us hagin portat moltes cosetes els Reis!


Doncs avui la nostra protagonista és una de les principals jugadores junt amb l'Aránzazu de protegir la nostra porteria, l'Alba. Segon any a la plantilla del infantil A, encara que l'any passat només va fer 2 partits oficials.



Quan i on vas començar a jugar a futbol? 
Desde que era petita, sempre m’ha agradat jugar a futbol amb els amics al meu càmping La Masia, a Blanes. La gent que hem veia jugar deia que ho feia bé i a mi m’agradava molt, llavors vaig convèncer als meus pares perquè m’apuntessin a l’equip de futbol sala de l’Escola Bon Pastor. 
Quin és el teu ídol futbolístic? 
El meu ídol futbolístic es Iker Casillas com molta gent ja sap, això es degut a la meva posició en el camp ja que es un bon model a seguir i considero que és el millor porter del món.

Què és el que més t'agrada del futbol? 
La veritat es que hi ha poques coses que no m’agradin del futbol, i de totes les que m’agraden, les mes destacades són poder ajudar al equip perquè no han marquin gols i poder guanyar tans partits com sigui possible.

De gran a què et vols dedicar?
Encara no m’he parat a pensar-ho, perquè considero que es molt aviat per saber aquestes coses, però el que si que tinc clar avui en dia és que vull continuar jugant al futbol femení i a ser possible en el meu equip RCD Espanyol.
 

De tots els partits que has jugat, quin és un dels que més t'han marcat o que mai oblidaràs? 
De fet, hi ha dos partits que m’han marcat molt. Un d’ells és la final d’aigua freda contra el FC Barcelona on vam guanyar a la tanda de penals i en van donar tant a mi com a la Aranzazu el trofeig per a les porteres de l’equip menys golejat. I per altre banda un dels partits que mai oblidaré va ser el que vam jugar contra el Vilassar de Mar perquè va ser el partit en el que vaig sortir més satisfeta i orgullosa del meu treball.

Quina virtut destacaries del RCD Espanyol femení infantil A? i un defecte?
La màxima virtut com ja han esmentat les meves companyes és el companyerisme i la bona relació que hi ha entre nosaltres. I un defecte que tenim la majoria és que ens falta una mica més de concentració i motivació alhora de jugar i no pensar que ja ho tenim tot fet i donar-ho tot al camp.

Què et va fer decidir que volies ser jugador/a de futbol?
Com ja he dit abans, desde petita m’ha agradat i a part tant el meu pare com els meus avis han jugat al futbol de joves i aquests m’han involucrat o per dir-ho d’alguna manera la idea o la il·lusió per jugar al futbol.

Què creus que és necessari canviar actualment en el futbol femení? 
Jo crec que es dóna massa importància al futbol masculí, i el futbol femení en té menys i tindrien que començar a valorar més el nostre treball i esforç que fem per allò que en agrada.

dimarts, 5 de gener del 2010

Començament d'any de partits

Dissabte 2 de gener 2010
Banyoles-Espanyol 0-2
Partit de futbol 11 on vem veure un equip ben treballat defensivament i que tenia alguna que altre deficiència tècnica. L'equip espanyolista no va saber contrarestar la seva estratègia, que no era un altre que la del fora de joc. En dues jugades que l'equip visitant va saber què fer davant això la Monica es va quedar sola i així encarant a la portera va poder fer els dos gols del partit.
Bon treball defensiu de totes les jugadores que va fer que l'equip del Banyoles no tinguis gaires ocasions de gol.
Van jugar: Aranzazu, Aida, Claudia, Jasmina, Esther, Cathaysa, Monica, Nacha, Bacter, Alba, Judith, Sandra, Orteu, Eulalia, Jeni
I va marcar: 2 Monica

Diumenge 3 de gener 2010
1r Torneig de l'Escola de Futbol de Tàrrega.
Bon torneig de futbol 11 el que es va jugar el diumenge, l'Espanyol va ser l'equip que en tots els partits va volguer jugar la pilota per terra. Les noies periquites, de mitjana, eren les més petites del torneig ja que aquest era un per la categoria Juvenil-Cadet i nosaltres portavem infantils i una aleví. Tot i això les noies en molts moments no es van arrugar i van lluitar, van posar el peu...
Els resultats van ser els següents (eran partits de 25min, solament)
Bordeta-Espanyol 1-4
Tàrrega-Espanyol 0-2
Fraga-Espanyol 0-5
Gimnastic Manresa-Espanyol 0-2
Molins-Espanyol 1-0
Van participar en el torneig:
Sandra, Alba, Jasmina, Queralt, Xènia, Mireia, Laia, Monica, Cabrera, Anna, Maria, Carla, Erra(premi  a la jugadora més regular del torneig), Ester, Ari, Mayra, Irina, Judith
I van marcar: Ari 3, Irina 2, Erra 4, Ester, Anna, Mayra i Jasmina

Dilluns 4 de gener del 2010
PBB Viladecans-Espanyol 1-10
Partit amistós de futbol7 que va jugar la plantilla del infantil A contra el segon classificat de segona divisió del grup 1. Les jugadores visitants des de bon principi van volguer demostrar la seva categoria i van sortir a resoldre el partit per la via ràpida per no patir cap ensurt, així que en el minut 5 el resultat era de 0-3. Primera part on l'equip estava millor posicionat i el joc era més fluït que no el que vem veure a la segona part, on el partit estava més trencat i va haver un joc no tant precís. Tot i això l'actitud va ser molt bona cosa que va fer que a la segona part haguèssin moltes ocasions de gol.
Van jugar: Alba, Jeni, Mireia, Claudia, Eulalia, Monica, Judith, Aranzazu, Laia, Maria, Cathaysa, Carla, Mayra i Irina
Van marcar: Monica 4, Judith, Irina 3, Mayra 2

Tal com veu votar la pròxima protagonista de la secció de la plantilla serà l'Alba.
Ah! i que us portin moltes cosetes els reis