Comença a estar activa la pàgina nova http://juvcadespanyol.weebly.com/
El míster ens fa una petita explicació de la seva absència en l'apartat de la Plantilla.

Aquí tenim un video fet per la Mayra que ens demostrar que lo seu no només és fer gols sino que sap fer vídeos:

Video

PD: per problemes tècnics no l'hem pogut mostrar abans ja que la idea era fer-ho abans de marxar cap a Donosti

Canvis de la temporada 2010/11

Com ja sabeu i ja heu vist, la temporada que ve estrenem webblog. Ara un dels canvis és el control dels partits. Aquest any deixarem la llibreta per altres coses, aquest any utilitzarem 1 full a doble cara on tot estarà més estructurat. L'anem a veure:

La primera plana és la general i que normalment no haurem d'omplir, en aquesta surt l'encontre que es disputa, a on es diputa, la data i hora. També hi veurem les alineacions dels 2 equips (la de l'equip adversari dependra de si accedeixen a donar-la abans o bé haurem d'esperar a veure l'acta). També hi veurem la col·lació del nostre equip.

La segona plana hi veurem els canvis que es realitzant, els gols (min, jug, asistent), les targetes i finalment un petit anàlisis de l'equip adversari. Veiem el sistema utilitzat, les jugadores a destacar i diverses observacions. Aquest últim apartat ho faré jo al finalitzar el partit.

Bé, poc a poc anirem sabent coses noves de la temporada que ve.

Canvis Temporada 2010/2011

Poc a poc us aniré explicant alguns canvis que tindrem l'any vinent. De moment el que canviarà serà el bloc, innovarem, ens reciclarem... tot per intentar millorar. De moment us passo la direcció i com veurem, serà un bloc de proves fins el 23 de setembre, dia que començarem la pretemporada també serà el dia que el bloc començarà oficialment. De moment, com he dit, podeu començar a navegar i si voleu podreu suggerir qualsevol canvi, secció...

http://juvcadespanyol.weebly.com/

Segones a Donosti (Part VI i final)

Acabarem de dinar i les noies havien de descansar ja que a la tarda tenia lloc la final de la categoria infantil. Doncs vem anar a la residència a veure la tv, a descansar, a preparar una petita sorpressa per l'afició...

Eren les 16h de la tarda i ens disposavem a agafar l'autocar per anar cap a Anoeta de nou però ara no era per sopar o dinar, ara era per jugar-hi dins un partit. Vem arribar al camp un pèl abans de les 16'30, vem agafar les bosses i ens vem dirigir a buscar la porta d'entrada, la número 0 per on l'any que ve veurem desfilar els jugadors de la Real, de l'Espanyol, del València, de l'Atlètico... doncs en aquell moment ho feiem nosaltres. Ens vem dirigir al stand d'organització a entregar les fitxes i allà la 1a mala noticia, haviem d'anar de rosa ja que el Sant Gabriel portava dues equipacions semblants a la nostre, la seva habitual blava i una de blanca. Després vem desfilar per l'interior del camp amb les parets plenes d'imatges de la Real i del camp d'Anoeta, i vem acabar davant la sala de premsa i el vestuari local. Al entrar dins vem veure les imatges d'aquest i la veritat que era força gran, vem veure les dutxes i havia una dutxa per persona!! havia una sala pel fisio, mil lavabos...

Les noies es varen començar a canviar i al acabar es van dirigir cap a l'exterior a realitzar l'escalfament, ja es s'havia qui sortia d'inici i els nervis ja estavem més presents que abans en les noies. Encara teniem una mitja hora abans de començar el partit, la estona es va allargar perquè va haver un partit anterior que va acabar amb penalts. Després d'escalfar i parlar una estoneta amb elles ens vem dirigir a vestir-nos amb la samarreta amb homenatge a l'afició que ens havia acompanyat aquests dies, la que no va poder venir... en definitiva a tothom que ha estat al nostre voltant i ens ha donat suport. Ens haviem de col·locar en el túnel de vestidors i esperar que el camp quedés buit, que féssin l'entrega de premis de l'anterior partit. Com no les cares serioses dels dos equips que esperaven començar el partit.

Tot preparat per començar el partit, l'organització ens indica que podem sortir al camp amb els arbitres, salutacions entre les jugadores, entre entrenadors, l'àrbitre a punt d'indicar l'inici del partit i en cara es pot veure la tensió en la cara de cada una de les jugadores que estan a punt de jugar la final. El partit no podia començar pitjor, domini casi total del sangra que no volia cap en surt, havia de demostrar perquè era campió de tot el que havia disputat fins llavors (lliga, campionat de Catalunya, SangraCup), les blanc-i-blaves sense dominar al mig camp i tenint un parell d'ensurts en defensa, sortia com podia a l'atac. Això que el Sant Gabriel treu un còrner que l'Espanyol refusa bé fora l'àrea i quan es visualitzava una bona contra, una de les defensa del sangra talla la pilota i engantxa sortint a les periquites, fa un passada interior a un de les seves companyes que la deixa sola davant l'Aranzazu, i la davantera guanya la partida i fa pujar l'1-0 al marcador. Els minuts passaven i les tornes havien canviat, ara era l'Espanyol que anava a pel partit i això va fer que a falta d'un minut per la mitja part, la Monica llençes de forma magistral una falta lateral i la col·loqués dins de la porteria aconseguint l'empat a 1.

La segona part començava com va acabar la 1a, atacant l'Espanyol, però el Sangra és molt Sangra i després d'un refus d'un còrner va trenar una fantàstica contra, que començava per la seva esquerra i acabava amb un canvi de joc cap a la seva dreta que deixar a la seva extrem amb un 1vs1 contra l'Alba, i evidentment l'efectivitat blava era molt alta durant la temporada i va aconseguir el 2-1. Fins al final del partit l'Espanyol atacant i el Sant Gabriel defensant-se i sortint ràpid a la contra. Les espanyolistes no van conseguir perforar la porteria rival, bé si, si que ho van fer, faltaven pocs minuts per finalitzar la segona part, de nou una falta lateral llençada per la Monica, aquest cop no va fer el gol directament, aquest cop la portera la para amb un gran esforç i va deixar la pilota morta dins l'àrea petita que la Sonia la rematar dins de la porteria. Segons l'assistent amb posició de fora de joc. Com podeu veure en la fotografia d'abaix veiem com sembla que la Monica ja ha centrat i ningú està en fora de joc, encara que si es cert que la Sonia rep sola perquè la defensa del Sant Gabriel es quedà clavada.

Però bé s'arriba al final de partit i sense culpar l'àrbitre ja que el Sant Gabriel va ser millor que nosaltres tàcticament i tècnicament, les llàgrimes s'apoderen de les infantils de l'Espanyol que havien vist com s'escapava l'ocasió de guanyar aquest magnífic torneig. Al acabar l'organització va entregar les trofeus i les dos medalles als dos equips i després cadascú cap al seu vestuari. I igual que en el moment del dinar es van produir un dels moments més bónics del torneig però ara es va produir un dels moments més tristos del torneig i m'atreviria a dir que de la temporada. Durant tot el moment de la dutxa el silenci estava present en aquell inmens vestuari, i al sortir a esperar les seves companyes aquest silenci seguia present, moments molts dur per la plantilla.

Al sortir a deixar les bosses al vestuari les coses van començar a canviar les cares, algunes jugadores es van relaxar i això vol dir que de nou els plors serien presents. Aquests van durar pocs gràcies als ànims de la nostra afició i van començar els moments de les fotos amb la copa.

Després de totes les fotos, ens vem dirigir a sopar perquè després havia la festa final del torneig. Amb un espai obert, la terrasa del Kursaal. Les noies es van oblidar del que havia passat la tarda, van ballar, van cantar... 

Després la nit ja no va ser com les anteriors, les infantils van tenir màniga ample a l'hora d'anar a dormir encara que algunes queien soles veient la tv, altres intercanviaven roba amb els nois madrilenys de l'Alcalà que també estaven en la residència, altres més tard van dedicar a pintar a les companyes i a intentar-ho amb la Juli, cosa que els hi va costar un petit càstig. Doncs algunes de les noies podem dir que van dormir més aviat poc.

Al dia següent tocava tornar a casa, agafar l'autocar i tornar a Barcelona.

Des d'aquí donar les gràcies a tota l'afició que ens ha seguit durant l'any i durant el torneig. Moltes gràcies

Segones a Donosti (Part V)

El matí del divendres 9 no serà recordat per alguna música al passadís ni per part nostre ni part part de les noruegues, podem dir que ningú va trigar en llevar-se, suposo que la tensió ja estava present entre nosaltres.

Aquest divendres es jugaven les semis de la categoria Infantil, es jugaven a la instal·lació d'Oiartzun contra el Team UK Elite un alte equip americà. Les semifinals van ser dures, tant en la nostre part del quadre com la part del Sant Gabriel A que va guanyar per penaltis al Wisconsin del nostre grup. Bé el nostre partit va començar i a la vegada començava el "show" de l'àrbitre que va demanar que les adversaries juguessin amb pitrall ja que les nostres camistes blanc-i-blaves el confunien amb les camistes blau marí (casi negre) de les americanes. El partit comença amb domini de l'Espanyol i tenia que estar molt atent a les contres americanes. Els primers 10 minuts van anar així i es va conseguir un bon gol per part de la Maria. Després les americanes es van fer amb el partit però sense portar molt de perill, tot i que es van passar molt de temps en el nostre camp, però les espanyolistes van estar a punt de col·locar el 2-0 amb un penalti a favor que novament vem fallar (portavem 3 fallats en 3 dies).

La segona part no podia començar de millor manera amb un gol de la Monica, aquest cop si que va pujar el 2-0 al marcador. Les linies americanes es van separar i les infantils van tenir moltes opcions d'augmentar el marcador i no passar problemes però a falta de 5 minuts en una ràpida jugada de les americanes va acabar en gol. Van ser els pijtors 5 minuts del torneig, asetjament americà que va tenir l'opció d'empatar amb una jugada similar al gol. Finalment es va conseguir mantenir la porteria intacte i aconseguir el pase a la gran final d'Anoeta

L'àrbitre podem dir que va ser semblant al que vem veure el passat diumenge amb la final del Mundial ja que va permetre el joc violent de les americanes. També fou protagonista per dirigir-se al públic diverses vegades, fins i tot va demanar a l'organització que el fés callar.

Després del partit vem viure un dels moments que per mi va ser dels més bonics. Ben bé no m'enrecordo com va començar però a l'hora de dinar, tant les jugadores del Sant Gabriel com les de l'Espanyol (amb el nostre cas, amb l'ajuda de l'afició) van començar un creuament de càntics animan els seus respectius equips. 

També i després d'aquest moment vem celebrar l'aniversari de l'Eloy un dels fans més petits de l'expedició blanc-i-blava.

Segones a Donosti (Part IV)

Rondaven les 7'30 del matí i la música comença a sonar, aquest cop eren les noruegues que es tenien que llevar i ens volien tornar el que els hi vem fer. Total les nenes llevades, bé no la majoria ja que havia una habitació que semblava immune als sorrolls i és curiós, era la mateixa habitació que al dia anterior els hi costa aixecar-se.

Bé, el dia era important pels dos equips ja que es jugaven 2 partits contra, els que podem dir, els màxims rivals, el Sant Gabriel. La jornada començava a Zubieta amb les peques que jugaven contra les campiones de Catalunya, la semis de la seva categoria. Partit que les infantils només vem poder veure la meitat, i ens vem anar amb una derrota momentània de 2-1. Al final del partit el resultat era 3-2 a favor de les del sangra.

A le instal·lacions d'Herrera es jugaven un dels quarts de final a la 13h contra el Sant Gabriel B. Les blanc-i-blaus van sortir fortes des del principi i en seguida encarrila el partit. Al final i després de dominar tot el partit les espanyolistes van guanyar el partit per 3-0 amb gols de Monica 2, Irina.

Després vem anar a dinar perquè a la tarda ens esperava la platja de Zarautz, una platja gran i amb moltes onades on les nenes s'ho van passar genial. A la nit després de sopar a les noies els hi esperava la discoteca en el pavelló on vem veure els partits del Mundial. La llàstima va ser que al haver de jugar l'endemà no vem estar tot els temps que elles voldrien. De 10 minuts ens va anar per veure cantar les nostres noies en el karaoke que hi havia muntat.