Segones a Donosti (Part V)

El matí del divendres 9 no serà recordat per alguna música al passadís ni per part nostre ni part part de les noruegues, podem dir que ningú va trigar en llevar-se, suposo que la tensió ja estava present entre nosaltres.

Aquest divendres es jugaven les semis de la categoria Infantil, es jugaven a la instal·lació d'Oiartzun contra el Team UK Elite un alte equip americà. Les semifinals van ser dures, tant en la nostre part del quadre com la part del Sant Gabriel A que va guanyar per penaltis al Wisconsin del nostre grup. Bé el nostre partit va començar i a la vegada començava el "show" de l'àrbitre que va demanar que les adversaries juguessin amb pitrall ja que les nostres camistes blanc-i-blaves el confunien amb les camistes blau marí (casi negre) de les americanes. El partit comença amb domini de l'Espanyol i tenia que estar molt atent a les contres americanes. Els primers 10 minuts van anar així i es va conseguir un bon gol per part de la Maria. Després les americanes es van fer amb el partit però sense portar molt de perill, tot i que es van passar molt de temps en el nostre camp, però les espanyolistes van estar a punt de col·locar el 2-0 amb un penalti a favor que novament vem fallar (portavem 3 fallats en 3 dies).

La segona part no podia començar de millor manera amb un gol de la Monica, aquest cop si que va pujar el 2-0 al marcador. Les linies americanes es van separar i les infantils van tenir moltes opcions d'augmentar el marcador i no passar problemes però a falta de 5 minuts en una ràpida jugada de les americanes va acabar en gol. Van ser els pijtors 5 minuts del torneig, asetjament americà que va tenir l'opció d'empatar amb una jugada similar al gol. Finalment es va conseguir mantenir la porteria intacte i aconseguir el pase a la gran final d'Anoeta

L'àrbitre podem dir que va ser semblant al que vem veure el passat diumenge amb la final del Mundial ja que va permetre el joc violent de les americanes. També fou protagonista per dirigir-se al públic diverses vegades, fins i tot va demanar a l'organització que el fés callar.

Després del partit vem viure un dels moments que per mi va ser dels més bonics. Ben bé no m'enrecordo com va començar però a l'hora de dinar, tant les jugadores del Sant Gabriel com les de l'Espanyol (amb el nostre cas, amb l'ajuda de l'afició) van començar un creuament de càntics animan els seus respectius equips. 

També i després d'aquest moment vem celebrar l'aniversari de l'Eloy un dels fans més petits de l'expedició blanc-i-blava.