Una de les "pichichis" de l'equip, una referent ofensiu, una de les autores d'un dels 2 gols de la final de la Copa Catalunya i que esperem que aquest any ho torni a repetir!
Quan i on vas començar a jugar a futbol?
Des de ben petita, ja m’agradava això de donar-li a una pilota. Quan acabaven les classes, anava corren al parc a jugar amb els nens, o em quedava al pati de l’escola. Quan jugaven els nens del meu barri partits em quedava a veure’ls, a mi ja m’hagues agradat jugar, però mai li vaig dir res als meus pares. La gent que em veia sempre deia que perquè no m’apuntava...
Quin és el teu ídol futbolístic?
Bé, quan jugava sempre deia que era com Puyol, ( la veritat, no m'enrecordo perquè) seria per la manera de jugar i això, però des de que el Bojan està, sempre quan juga, em fixo amb ell. Encara que quan juguen Messi, Piqué, Callejón, Gerrard, Xavi, Iniesta.. també em fixo molt en ells.
Què és el que més t'agrada del futbol?
Doncs jugar en equip és el que més m’agrada. Per mi, és essencial. A causa de la meva posició en el camp, i com moltes jugadores i companyes, volem fer gols. Si tinc l’ocasió xuto, si no intento que acabi la jugada una altra que està millor posicionada. Encara que si veig que l’equip funciona i juguem bé, o faig el que tinc que fer a la meva posició, i no només ficar gols, si no també les passades, o ajudar a l’equip, també em quedo molt satisfeta. Però quan els partits són molt disputats, que has de còrrer cap aquí, cap allà, són els que més gaudeixo.
De gran a què et vols dedicar?
Home, com la majoria de nens i nenes que juguen, ens agradaria arribar lluny en aquest esport. Però si no, treure’m la carrera de INEFC o MAGISTERI, i després el que sorti d’allà.
De tots els partits que has jugat, quin és un dels que més t'han marcat o que mai oblidaràs?
Bé, el que mai oblidaré serà la final del campionat de Catalunya. La victoria que vam aconseguir per l’esforç, les ganes, el concentrades que vam sortir al camp, ens vam deixar la pell. Per mi, un gran partit que no oblidaré. També a Santpedor, la final, que s'ens va posar molt de cara, amb un gol nostre. Però tot i això, la vam perdre. Va ser una llàstima però elles també tenien un gran equip. O si no un fet que no oblidaré és que no vam perdre cap partit en lliga de l'any passat. Per mi, un any inoblidable.
Quina virtut destacaries del RCD Espanyol femení infantil A? i un defecte?
La virtut, com totes diuen, és el bon rotllo que hi ha al vestuari, els ànims que donen, et sentes arropada. El defecte, es que a vegades ens confiem massa en segons quins partits, i això fa que no comencem concentrades, no donant tot el que podem de nosaltres, la motivació, perdent pilotes tontes, no jugant al joc que sabem, i això mica mica, durant el partit anem aconseguint tornar-ho tot al seu lloc, i aconseguim la remuntada. Però a vegades es massa tard, quan ja ens queda l’empat o la derrota. I com diuen totes, entrenem molt poca estona.
Què et va fer decidir que volies ser jugador/a de futbol?
Bé, com us he dit abans, sempre volia anar al carrer a jugar a futbol o qualsevol temps lliure que tingués, el dedicava a això. Em tirava hores i hores jugant al carrer i la meva mare em deia que m’apuntes a ball, però jo feia com si no l’escoltes. També feia natació, encara que, amb el pas del temps, vaig veure que la natació m’avorria, i que el futbol és lo meu. A més, la gent que em deia que m’apuntes i al final, vaig decantar-me pel futbol. I ara, el futbol com diu la Maria, és l’ho millor que tinc.
Què creus que és necessari canviar actualment en el futbol femení?
Està clar, les noies, la majoria mai són reconegudes per ningú, no surten a la televisió. És dóna molta importància al futbol masculí. El salari no és el mateix, les dones estan molt per sota. Encara que hauria de ser el mateix, ja que es practica el mateix esport, i les dones corren i posen inclòs més ganes que molts homes.
Quan i on vas començar a jugar a futbol?
Quin és el teu ídol futbolístic?
Entrades
