IMPORTANT

Avui us he enviat un mail des d'un nou correu fran.rcde@gmail.com, és important que el mireu i que em contesteu.
En el mail també hi ha els exercicis que la Juli ens ha enviat.

Si algú no ha rebut el mail que m'envï un a mi.

Moltes gràcies i disculpeu les molèsties

Temes del bloc

dimecres, 14 de juliol de 2010

Segones a Donosti (Part VI i final)

Acabarem de dinar i les noies havien de descansar ja que a la tarda tenia lloc la final de la categoria infantil. Doncs vem anar a la residència a veure la tv, a descansar, a preparar una petita sorpressa per l'afició...
Eren les 16h de la tarda i ens disposavem a agafar l'autocar per anar cap a Anoeta de nou però ara no era per sopar o dinar, ara era per jugar-hi dins un partit. Vem arribar al camp un pèl abans de les 16'30, vem agafar les bosses i ens vem dirigir a buscar la porta d'entrada, la número 0 per on l'any que ve veurem desfilar els jugadors de la Real, de l'Espanyol, del València, de l'Atlètico... doncs en aquell moment ho feiem nosaltres. Ens vem dirigir al stand d'organització a entregar les fitxes i allà la 1a mala noticia, haviem d'anar de rosa ja que el Sant Gabriel portava dues equipacions semblants a la nostre, la seva habitual blava i una de blanca. Després vem desfilar per l'interior del camp amb les parets plenes d'imatges de la Real i del camp d'Anoeta, i vem acabar davant la sala de premsa i el vestuari local. Al entrar dins vem veure les imatges d'aquest i la veritat que era força gran, vem veure les dutxes i havia una dutxa per persona!! havia una sala pel fisio, mil lavabos...
Les noies es varen començar a canviar i al acabar es van dirigir cap a l'exterior a realitzar l'escalfament, ja es s'havia qui sortia d'inici i els nervis ja estavem més presents que abans en les noies. Encara teniem una mitja hora abans de començar el partit, la estona es va allargar perquè va haver un partit anterior que va acabar amb penalts. Després d'escalfar i parlar una estoneta amb elles ens vem dirigir a vestir-nos amb la samarreta amb homenatge a l'afició que ens havia acompanyat aquests dies, la que no va poder venir... en definitiva a tothom que ha estat al nostre voltant i ens ha donat suport. Ens haviem de col·locar en el túnel de vestidors i esperar que el camp quedés buit, que féssin l'entrega de premis de l'anterior partit. Com no les cares serioses dels dos equips que esperaven començar el partit.
Tot preparat per començar el partit, l'organització ens indica que podem sortir al camp amb els arbitres, salutacions entre les jugadores, entre entrenadors, l'àrbitre a punt d'indicar l'inici del partit i en cara es pot veure la tensió en la cara de cada una de les jugadores que estan a punt de jugar la final. El partit no podia començar pitjor, domini casi total del sangra que no volia cap en surt, havia de demostrar perquè era campió de tot el que havia disputat fins llavors (lliga, campionat de Catalunya, SangraCup), les blanc-i-blaves sense dominar al mig camp i tenint un parell d'ensurts en defensa, sortia com podia a l'atac. Això que el Sant Gabriel treu un còrner que l'Espanyol refusa bé fora l'àrea i quan es visualitzava una bona contra, una de les defensa del sangra talla la pilota i engantxa sortint a les periquites, fa un passada interior a un de les seves companyes que la deixa sola davant l'Aranzazu, i la davantera guanya la partida i fa pujar l'1-0 al marcador. Els minuts passaven i les tornes havien canviat, ara era l'Espanyol que anava a pel partit i això va fer que a falta d'un minut per la mitja part, la Monica llençes de forma magistral una falta lateral i la col·loqués dins de la porteria aconseguint l'empat a 1.
La segona part començava com va acabar la 1a, atacant l'Espanyol, però el Sangra és molt Sangra i després d'un refus d'un còrner va trenar una fantàstica contra, que començava per la seva esquerra i acabava amb un canvi de joc cap a la seva dreta que deixar a la seva extrem amb un 1vs1 contra l'Alba, i evidentment l'efectivitat blava era molt alta durant la temporada i va aconseguir el 2-1. Fins al final del partit l'Espanyol atacant i el Sant Gabriel defensant-se i sortint ràpid a la contra. Les espanyolistes no van conseguir perforar la porteria rival, bé si, si que ho van fer, faltaven pocs minuts per finalitzar la segona part, de nou una falta lateral llençada per la Monica, aquest cop no va fer el gol directament, aquest cop la portera la para amb un gran esforç i va deixar la pilota morta dins l'àrea petita que la Sonia la rematar dins de la porteria. Segons l'assistent amb posició de fora de joc. Com podeu veure en la fotografia d'abaix veiem com sembla que la Monica ja ha centrat i ningú està en fora de joc, encara que si es cert que la Sonia rep sola perquè la defensa del Sant Gabriel es quedà clavada.

Però bé s'arriba al final de partit i sense culpar l'àrbitre ja que el Sant Gabriel va ser millor que nosaltres tàcticament i tècnicament, les llàgrimes s'apoderen de les infantils de l'Espanyol que havien vist com s'escapava l'ocasió de guanyar aquest magnífic torneig. Al acabar l'organització va entregar les trofeus i les dos medalles als dos equips i després cadascú cap al seu vestuari. I igual que en el moment del dinar es van produir un dels moments més bónics del torneig però ara es va produir un dels moments més tristos del torneig i m'atreviria a dir que de la temporada. Durant tot el moment de la dutxa el silenci estava present en aquell inmens vestuari, i al sortir a esperar les seves companyes aquest silenci seguia present, moments molts dur per la plantilla.
Al sortir a deixar les bosses al vestuari les coses van començar a canviar les cares, algunes jugadores es van relaxar i això vol dir que de nou els plors serien presents. Aquests van durar pocs gràcies als ànims de la nostra afició i van començar els moments de les fotos amb la copa.
Després de totes les fotos, ens vem dirigir a sopar perquè després havia la festa final del torneig. Amb un espai obert, la terrasa del Kursaal. Les noies es van oblidar del que havia passat la tarda, van ballar, van cantar... 
Després la nit ja no va ser com les anteriors, les infantils van tenir màniga ample a l'hora d'anar a dormir encara que algunes queien soles veient la tv, altres intercanviaven roba amb els nois madrilenys de l'Alcalà que també estaven en la residència, altres més tard van dedicar a pintar a les companyes i a intentar-ho amb la Juli, cosa que els hi va costar un petit càstig. Doncs algunes de les noies podem dir que van dormir més aviat poc.
Al dia següent tocava tornar a casa, agafar l'autocar i tornar a Barcelona.

Des d'aquí donar les gràcies a tota l'afició que ens ha seguit durant l'any i durant el torneig. Moltes gràcies

2 comentaris:

maria ha dit...

millor torneig de tots els que hem fet, dins i fora del camp!

que grans equip

soniaa ha dit...

Clarament no es fora d joc...a la imatge es veu...d'acord k entro sola pero perq la meva marcadora es perd i no s'enten amb la seva companya a l'hora d fer-me el marcatge...i no em segueix, pero nosaltres no tenim la culpa, i perq una jugadora entri sola no vol dir k sigui fora d joc..aquest linier volia fer-se l'interesant..i ho va aconseguir amb nosaltres...jejee :P
Mai es pot dir k un partit es perd per l'arbitre o pels seus ajudants...pero en el nostre va influir bastant...tot i k el sangra va ser superior aquest gol hagues sigut un gran cop per a elles....i a saber k hagues passat, el fútbol es aixi i dona moltes sorpreses !!
Deixant de banda polemiques, per a mi ha sigut un gran encert anar a aquest torneig...ha sigut per a mi el millor de la temporadaa, ha sigut molt divertit i emocionant i on hem arribat mes lluny vivint coses inoblidables de oer vidaaaaaa!!!
Gracies a tots per aquest torneig!!!! I l'any k ve a repetir tots!!!