Abans de tot desitjar-vos una molt bona entrada d'any i que aquest 2010 us vagi de la millor manera possible!
Avui coneixerem a la noia que viu més lluny de la plantilla, la que és la més alta junt amb l'Aránzazu. Si és la que us bé al cap, la Maria.
Ara veurem les respostes que ha respòs:
Quan i on vas començar a jugar a futbol? Vaig començar a jugar a futbol amb 5 anys a l’escola. Allà vaig jugar 4 anys a futbol sala, després un any amb el Sant Pere de Torelló de futbol 7. Un any amb el AEC Manlleu futbol 11 i tot això amb nens, futbol masculí, fins que l’any passat vaig jugar al Manlleu amb l’equip femení de futbol 7. I ara estic aquí amb totes aquestes professionals del futbol!
Quin és el teu ídol futbolístic?
A mi m’agraden molts jugadors: Messi, Coro, Iniesta, Bojan, Piqué… però sempre m’he vist reflectida amb en Xavi Hernández que m’encanta com distribueix el joc al mig del camp! I de porters destaco Casillas i Valdés.
Què és el que més t'agrada del futbol?
Jugar amb equip, ho tinc claríssim! A tothom li pot agradar marcar gols, però la més gran satisfacció es dóna quan guanyes jugant amb equip, quan tothom intervé a les jugades... I m’encanten els partits disputats, en els que t’has de deixar la pell.
De gran a què et vols dedicar?
Bé... Com moltes nenes de l’equip és arribar a ser jugadora professional, arribar a la Superlliga. D’altra banda m’agradaria ser professora.
De tots els partits que has jugat, quin és un dels que més t'han marcat o que mai oblidaràs?
M’ha quedat molt marcat el partit d’Aiguafreda, la final contra el Barça, aquell partit si que va ser disputat, els dos equips ens hi vam fer i va haver-hi un joc molt ràpid. Va costar guanyar, però no vam perdre el cap i al final les vam guanyar.
Quina virtut destacaries del RCD Espanyol femení infantil A? i un defecte?
Virtut, com va dir la Carla, que entre nosaltres hi ha un ambient increïble, sempre que haig de venir des de Manlleu ho faig per l’afició que tinc al futbol i perquè gaudeixo jugant al RCDE, però si no hi hagués bon ambient no tindria tantes ganes. Ningú critica a ningú i totes som amigues, és increïble. I dos defectes: Jo crec que, com diu en Franc, moltes vegades ens refiem del nostre escut abans d’un partit, però els partits sempre s’han de jugar i crec que ho estem millorant això. I que entrenem poca estona.
Què et va fer decidir que volies ser jugador/a de futbol?Doncs no ho sé molt bé, perquè el meu germà jugava a futbol i sempre de petita jugàvem nosaltres dos, però vaig començar per passar l’estona i per provar-ho i ara... si em treuen del futbol no sé que faria, és el més valuós que tinc! I crec que des de petita m’agrada competir per guanyar-me un bon lloc a tot arreu i en el futbol això és important, i també tenir voluntat.
Què creus que és necessari canviar actualment en el futbol femení?
Doncs que al costat del futbol masculí, és com si no existíssim. Crec que s’ha de valorar molt el futbol femení, tant el futbol com tots els altres esports femenins, perquè hi ha nenes molts més bones que nens i que per exemple els nens d’aquí un temps cobraran una fortuna i les nenes, encara que siguin molt bones, no cobraran ni una quarta part. I a part dels diners, jo crec que tan dret tenen les noies com els nois a practicar l’esport que els hi agradi i amb les mateixes recompenses.
Entrades
