La plantilla (avui toca... l'Alba)

Espero que us hagin portat moltes cosetes els Reis!

Doncs avui la nostra protagonista és una de les principals jugadores junt amb l'Aránzazu de protegir la nostra porteria, l'Alba. Segon any a la plantilla del infantil A, encara que l'any passat només va fer 2 partits oficials.

Quan i on vas començar a jugar a futbol? 

Desde que era petita, sempre m’ha agradat jugar a futbol amb els amics al meu càmping La Masia, a Blanes. La gent que hem veia jugar deia que ho feia bé i a mi m’agradava molt, llavors vaig convèncer als meus pares perquè m’apuntessin a l’equip de futbol sala de l’Escola Bon Pastor. 

Quin és el teu ídol futbolístic? 

El meu ídol futbolístic es Iker Casillas com molta gent ja sap, això es degut a la meva posició en el camp ja que es un bon model a seguir i considero que és el millor porter del món.

Què és el que més t'agrada del futbol? 

La veritat es que hi ha poques coses que no m’agradin del futbol, i de totes les que m’agraden, les mes destacades són poder ajudar al equip perquè no han marquin gols i poder guanyar tans partits com sigui possible.

De gran a què et vols dedicar?

Encara no m’he parat a pensar-ho, perquè considero que es molt aviat per saber aquestes coses, però el que si que tinc clar avui en dia és que vull continuar jugant al futbol femení i a ser possible en el meu equip RCD Espanyol.

 

De tots els partits que has jugat, quin és un dels que més t'han marcat o que mai oblidaràs? 

De fet, hi ha dos partits que m’han marcat molt. Un d’ells és la final d’aigua freda contra el FC Barcelona on vam guanyar a la tanda de penals i en van donar tant a mi com a la Aranzazu el trofeig per a les porteres de l’equip menys golejat. I per altre banda un dels partits que mai oblidaré va ser el que vam jugar contra el Vilassar de Mar perquè va ser el partit en el que vaig sortir més satisfeta i orgullosa del meu treball.

Quina virtut destacaries del RCD Espanyol femení infantil A? i un defecte?

La màxima virtut com ja han esmentat les meves companyes és el companyerisme i la bona relació que hi ha entre nosaltres. I un defecte que tenim la majoria és que ens falta una mica més de concentració i motivació alhora de jugar i no pensar que ja ho tenim tot fet i donar-ho tot al camp.

Què et va fer decidir que volies ser jugador/a de futbol?

Com ja he dit abans, desde petita m’ha agradat i a part tant el meu pare com els meus avis han jugat al futbol de joves i aquests m’han involucrat o per dir-ho d’alguna manera la idea o la il·lusió per jugar al futbol.

Què creus que és necessari canviar actualment en el futbol femení? 

Jo crec que es dóna massa importància al futbol masculí, i el futbol femení en té menys i tindrien que començar a valorar més el nostre treball i esforç que fem per allò que en agrada.