Segones a Donosti (part I)

Fa una setmana a aquestes hores estavem de viatge cap a Donosti. Avui estem a casa descansant d'aquesta on no hem parat.

Un cop vem arribar a Donosti vem haver d'anar cap a Anoeta (camp que crec que el tindrem gravat per diferents motius, un per la final i un altre pels cops que vem passar per davant), vem agafar acreditacions i vem anar a sopar. Després vem anar cap a la residència on les nenes es van repartir en habitacions. (una de 8, una de 4 i una de 3). A la nit vem tenir una de les sorpresses que ens deparava la setmana, les nostres veïnes noruegues (encara que durant la setmana les vem anomenar com a belgues, americanes, sueques...) eren unes autèntiques mal educades, ens van passar la música força alta i fins "tard".

El matí del segon dia la sorpressa era per les noruegues ja que nosaltres ens teniem que aixecar ven aviat (a les 7h del matí) ja que teniem partit a les 9'30 i la manera de llevar-nos va ser posar música a un volum altet perquè tothom es pogués aixecar sense problemes i evidentment les que també es van aixecar van ser les nostres veïnes. El matí va seguir i nosaltres teniem que esmorçar i anar a les instal·lacions de César Benito perquè tenim partit contra un dels equips locals, el Intxaurdi K.E..

El primer partit el vem guanyar 5-0, un adversari que casi no va passar de mig camp i amb unes periquites amb poc ritme de pilota que va fer que el resultat no fós més ampli. Els gols d'aquest partit els varen fer la Queralt, la Sonia, la Monica i la Judith amb dos gols.

Després del partit ens vem anar a la platja de La Concha fins l'hora de dinar. Al acabar de dinar ens vem quedar per la zona d'Anoeta ja que l'equip aleví jugava al camp anexe a les 16'30 contra el Amaikak-Bat un altre equip local. El partit va acabar amb 1-1, resultat que no va reflexar com va anar el partit ja que les petites van dominar la gran part del partit però sense acabar de fer gol. Dir que el camp estava molt pesat i costava la circulació de pilota. També al acabar ens vem fer la foto oficial del torneig.

A la nit després de sopar hi havia l'acte inagural dins l'estadi d'Anoeta. Després d'esperar una bona estona en els camps anexes van començar a circular els equips participants o millor dit una representació dels equips ja que de cada equip només podia passejar uns quants jugadors (nosaltres vem haver de partir els 2 equips). Després del passeig per dins del camp d'Anoeta i saludar al públic, ens vem col·locar a una graderia per acabar de veure la ceremonia. Aquest final consistia en una gran coreografia per nens i sobretot nenes vasques i finalment amb focs d'artifici. Al acabar vem agafar un autocar que no era el d'Alfonso (conductor que ens acompanya durant tota la setmana) i les nenes casi el destrossen amb crits i bots per animar el nostre equip.

Al arribar a la residència van tornar a intentar dormir perquè les petites tenien el segon partit però de nou les nostres "amigues" van tornar amb la música.