La plantilla (avui toca... la Juli)

Avui toca la segona entrenadora, la que us posa a to per poder disputar els partits al cap de setmana. Ella segueix sent jugadora i aquest any està jugant a l'Espanyol B.

Quan i on vas començar a jugar a futbol?
Vaig començar a jugar a futbol als 9 anys al FCBarcelona.

Què és el que més t'agrada del futbol?

El futbol per a mi és una alliberació d'adrenalina, una diversió... m'encanta jugar i sobretot amb gent que comparteix la mateixa passió.

Què et va fer decidir que volies ser jugador/a de futbol?
Des de molt petita ja jugava al pati a futbol i sempre havia estat molt activa. No parava de jugar, saltar, còrrer... m'encantava l'esport. Vaig jugar a bàsquet, a tennis, vaig estar molts estius en campus esportius... i  després de provar molts esports vaig arrivar a la conclusió que el futbol era el que més m'agradava.

De tots els partits que has jugat, quin és un dels que més t'han marcat o que mai oblidaràs?

M'enrecordaré tota la vida d'un partit contra el Vilafranca al seu camp, quan jo jugava al FCB a primera catalana. Anavem 1-1 i el partit a falta de 15 minuts no estava gens decantat cap a cap banda. Llavors una jugada d'atac per part del meu equip va acabar en còrner. Jo, com sempre, em vaig quedar a mig camp. Vaig sentir com el meu entrenador em cridava perquè pugés a rematar el còrner al segon pal, li vaig fer cas i em vaig afegir a l'atac. Una de els meves companyes va sacar el còrner i, just al segon pal, on jo estava, vaig rematar de cap per l'esquadra esquerra i vaig marcar, just a on no arribava la portera. No sé, em va invadir una sensació d'alegria, sabent que havia posat per davant al meu equip. El resultat final va ser 1-2, és a dir, vaig fer el gol de la victòria!!!!!! Va ser increïble.

Quin és el teu ídol futbolístic?

El meu ídol futbolístic no pot ser cap altre que en Carles Puyol del FCB, pel seu joc, per la seva lluita, per la seva constància, per ser català, per jugar al FCB, per ser bona persona, responsable....

 

De gran a què et vols dedicar?

Una pregunta difícil, considero que estic en una edat per tocar diferents àmbits i quan trobi un que m'ompli centrar-me en ell. Igualment no m'acabaré de plantejar aquesta pregunta fins que acabi d'estudiar i encara em queden almenys 4 anys. M'agradaria treballar coma preparadora física d'algún equip o fins i tot, ser entrenadora però, també m'agrada molt la gent gran, els nens i nenes,...no descarto res....

Quina virtut destacaries del RCD Espanyol femení infantil A? i un defecte?

Trobo que l'Infantil A és un equip compacte, tècnic i amb molta passió pel futbol. És igual el temps que faci, el lloc on juguem, la hora a la que juguem... perqué sempre tenen ganes de jugar i això és d'admirar. L'únic defecte és la manca d'experiència, que fa que no estiguin acostumades a rebre cops o a donar-los quan cal, a jugar amb el cos....

Què creus que és necessari canviar actualment en el futbol femení?

És molt difícil que el futbol femení arribi a situar-se en la mateixa òrbita que el masculí, caldria molts canvis començant per al federació, pels ajuntaments, pels clubs, per les pròpies jugadores i tècnics i acabant pels pares. Caldria fer més reçò d'aquesta modalitat esportiva i que tots aquests col·lectius col·laboressin com a conjunt per promoure'l, per donar-lo a conèixer a la societat i començar a trencar tabús... la dona actualment està molt integrada al món, tant en l'aspecte laboral, social com també esportiu. Cal una gran empenta....però mai s'ha de perdre l'esperança i la confiança i posar tot el que estigui en les nostres mans per facilitar que el futbol femní segeuixi creixent.