IMPORTANT

Avui us he enviat un mail des d'un nou correu fran.rcde@gmail.com, és important que el mireu i que em contesteu.
En el mail també hi ha els exercicis que la Juli ens ha enviat.

Si algú no ha rebut el mail que m'envï un a mi.

Moltes gràcies i disculpeu les molèsties

Temes del bloc

dissabte, 30 de gener de 2010

Mireia Nagel, un referent

Avui conèixerem a una noia que l'any passat va començar amb l'infantil A i que ara, un any després està en el femeni C passant mig any pel Cadet. Ha jugat a la selecció catalana i no fa molt va ser cridada per la selecció espanyola. És la portera del tercer equip i això s'ho ha guanyat a base de treball, d'esforç, de sacrifici... i cada dia es va superant.

Quan i on vas començar a jugar a futbol?
Vaig començar a jugar a futbol al cole, a futsala. A canvi de fer futbol, em van apuntar a anglès (podria dir-se que va ser la meva mare, que al principi no li feia gaire gràcia). Possiblement el fet pel qual ha vaig començar va ser perquè els meus dos cosins jugaven a futbol, i quan venien a casa cada diumenge jugava amb ells, i si a això li sumes que els meus amics des de petits eren la majoria nois i s'hi van apuntar, doncs jo també! Als 8 anys ens vem federar i als 11 vaig venir a jugar a l'Espanyol, compaginant-ho amb l'escola.

Què és el que més t'agrada del futbol?
Quedar-se amb una cosa és difícil, però a mi especialment m'agrada el futbol femení perquè és com més de casa, pots veure a les jugadores, parlar amb elles... Però no et pots quedar amb una cosa, són molts els moments que passes amb amigues, companyes, no tan amigues. Són molts els partits jugats, guanyats, perduts per la mínima... són moltíssimes sensacions. Jugar a futbol comporta moltes coses: compromís, convivència, esforç, sacrifici... aquest esport ens "fa" com a persones, bones o dolentes.
Què et va fer decidir ser portera?
Suposo que va ser el fet que el meu cosí gran fos porter... perquè una altra raó ara no hi trobo...
Dels partits que has jugat quin és el que t'ha marcat més?
No em puc quedar amb un partit. Els partits que recordo que m'han marcat han sigut partits on he tingut molta feina, la majoria els hem perdut i ens podrien haver emportat un carro... Ara com a positiu diria els 20 minuts d'un partit amistòs que vaig poder jugar amb la selecció espanyola, on vaig estar molt agust i sense nervis, fent dues bones sortides i un parell d'intervencions amb els peus.

Quin és el teu idol futbolistic?
Ara per ara, Mariajo Pons. Trobo que és la millor portera d'Espanya i aquest any, per sort, juga a l'Espanyol. És molt bona portera, molt completa i m'agrada molt el caràcter que té dins el camp, té les idees clares.
Quin consell donaries a les jugadores de l'infantil A?
No hi ha cap secret que ningú sàpiga... són les ambicions que cadascú tingui. Les ganes, l'esforç, el treball, la constància que elles mateixes es possin... ningú neix sent bona jugadora. Amb això també va el caràcter de cadascuna, però això ja és un món.. no hi ha dos iguals, mai. Has de ser tu qui decideixi on vols arribar.

De gran a què et vols dedicar?
M'agradaria estudiar Magisteri d'Educació Física, que seria ser professora de nens de primària, tant de classes d'esport com a les aules. Últimament se'm passa pel cap fer INEF per poder fer classes d'Educació Física als més gran també i després fer algun mòdul per poder fer classes també als més petits no només d'esport... però encara em queda molt temps per decidir, així que ja veuré el que faig...
Què creus que es necessari canviar del futbol femení?
No crec que pensi diferent a tothom... els mitjans de comunicació s'haurien d'implicar.. no diré molt més, perquè no s'impliqués, així que un primer pas gran, seria que ens féssin el mínim de cas.
Però si realment volem anar a algún lloc, els clubs han de ser els que s'impliquin, els que facin suport econòmic als equips femenins, perquè es parla massa, però després els fa por. Els que no posisn pegues amb horaris ajustats, entrenaments de nenes per la nit gairebé, poc material, poc treball fet... Ara, també penso que realment no estem al nivell dels nois, i potser nosaltres també hauriem de posar més per part nostra, però això no és difícil... són ganes i podriem fer entrenaments més forts i més complexos... Haurien de canviar moltes coses, i si canvien, no serà pas per demà. Ara, aquesta és només la meva opinió!

Què es sent al jugar amb la selecció catalana?
Aquesta pregunta l'he guardada pel final... No tothom té la sort de jugar amb la selecció, hi ha un munt de jugadores que no poden i ho estan desitjant... jo sempre penso això. Portar la samarreta de Catalunya és representar Catalunya. No em sé explicar, és una pregunta molt difícil. Jo sempre vull ser la millor, i jugar amb la selecció és com un premi pel treball fet i per les ganes de fer-ho bé, per l'esforç... estic molt orgullosa de poder representar Catalunya i que confiin tant en mí, que això per mi és molt important.

2 comentaris:

rosa ha dit...

La verdad es que no se puede poner mejor ejemplo.Me gusta mucho la entrevista de mireia,es una crac deportivamente y una chica encantadorara y muy buena gente.Mireia te deseo lo mejor en tu carrera y no cambies nunca poque´TU SI QUE VALES´

Anònim ha dit...

Buf, un gran exemple! M'encanta com parla la Mireia del futbol, que ho és tot per ella i que no s'arriba enlloc si no poses sacrifici... A mi m'encantaria representar al meu país, a qui no! Bé, et desitjo moltissima sort al teu equip, a la selecció... I aviam si amb una mica de sort, d'aqui uns anyets ens trobem al mateix equip! jajaja

Maria