La plantilla (avui toca... la Sónia)

Avui una de les nenes torna a ser protagonista del bloc. Avui coneixàrem una de les nenes que més somriu de l'equip. Acostuma a jugar a davant i fa un treball inmens per l'equip en defensa.

Quan i on vas començar a jugar a futbol?

Vaig començar a jugar a futbol des de ben petita al pati de l'escola. Després ja, als 7 anys vaig començar a jugar a l'equip de l'escola tot amb nois, l'Escoles Pies Llúria FC, era la única noia i tothom deia que molt bona per ser noia i per la meva la meva edat, i potser era millor que els nois. Fins ara, que he fet realitat un somni, jugar a l'Espanyol. Encara que també vaig fer bàsquet, esqui i més esports però jo ja tenia clar que volia jugar a futbol i res més.

Què és el que més t'agrada del futbol?

Del futbol el que més m'agrada és que es un joc d'equip, que té molta emoció, un joc de patiment però que si guanyes és una sensació insuperable, és entretingut i per a mi  em serveix per desconectar de tot, de desfogar-me i un moment per disfrutar. No tinc més adjectius per descriure-ho, m'encanta el futbol.

Què et va fer decidir que volies ser jugadora de futbol?

Em va fer decidir que volia ser jugadora de futbol perquè ja que m'agradava i que segons tothom, era bastant bona i que podria arribar lluny, més l'afició de quasi tota la meva familia (excepte la meva mare) i quan mirava sempre els partis de futbol de la tele, sempre rumiava "jo també vull jugar com ells". I cada dia m'anava provant al pati amb nens i a l'equip, i millorava i vaig decidir que això era lo meu.

De tots els partits que has jugat, quin és un dels que més t'han marcat o que mai oblidaràs?

Dels partits que he jugat, per suposat, em va marcar molt la final contra el Barça i aquell torneig d'Aiguafreda, però també em quedo amb el partit de la primera volta contra el Badalona. Un partit on molt justament vam empatar, amb una afició contraria molt incòmoda i pel meu gust una mica empipadora, amb baixes importants i on crec que vaig fer un bon partit, marcant un gol, donant una asistència, jugant bastant temps i on crec que vaig agafar molta confiança ja que portava uns quants partits sense jugar perquè estava lesionada. Però tampoc oblidaré aquest últim partit contra el Sabadell, que encara la derrota va ser un bon partit per veure i disfrutar, encara que les jugadores sabadellenques no hi van posar gaire de la seva part.

Quin és el teu ídol futbolístic?

El meu ídol futbolístic, crec que dintre del vestuari ha quedat bastant clar,.......CRISTIANO RONALDO......, per el seu regat electritzant, la seva potència i com tira les faltes. Però, a part d'aquest magnífic jugador també m'agraden Kaka', per la seva elegància, Higuaín, per la seva eficàcia golejadora, també Fernado Torres i Villa, també per l'olfacte golejador, i ara em comença a agradar aquest noi tan jove Canales, perquè ho està demostrant tot tant jove dins del camp, i m'hi identifico bastant amb tots aquests. De l'Espanyol m'agraden Moisés, Verdú i De La Peña, i alguns més. I del femení m'agrada la Marta Torrejón, perquè tant jove és una crack, tot i que no juga a la meva posició.

Quina virtut destacaries del RCD Espanyol femení infantil A? i un defecte?

D'aquest equip destacaria, com sempre, el bon rotllo dins del vestuari entre totes i l'ànim que ens donem mutuament totes en els moments difícils que pasem. I un defecte que sovint no sortim concentrades i ens emportem ensurts als inicis del partits, però no crec que ens deixem emportar per la importància de l'escut, no sortim desconcentrades per això.

De gran a què et vols dedicar?

Vull ser jugadora profesional del femení A i jugar a la Superllliga. Però com aquest treball no em durarà per tota la vida, vull estudiar la carrera de farmàcia o la de medicina esportiva, i així assegurar-me un treball per tota la vida. Però per aconseguir això haig de treballar molt.

Què creus que és necessari canviar actualment en el futbol femení?

Com totes les meves companyes diuen, que es doni més importància al futbol femení, en molts sentits, i que no només es parli del futbol masculí i que el sou del futbol femení sigui similar al del futbol masculí. Però crec que ha canviat bastant però que encara queden moltes coses per a canviar, però que s'aconseguirà.