L'àrbitre

L'àrbitre, aquell personatge que antigament anava de negre, aquell que dins del camp ningú el vol, aquell que sol estar en el punt de mira, aquell que rep molts dels insults durant el partit.

Ens hauriem de posar en la seva pell, viure l'experiència de xiular un partit (i si és tens, millor). Jo abans protestava molt més i tenia molta menys paciència però des de que un dia a les lligues nocturnes que organitzava vaig començar a xiular. Vaig sentir el què senten els àrbitres, vaig rebre mil insults, amenaces (encara que molta de la gent que els hi xiulava deia que era dels millors que havien vist) des de llavors alhora de protestar m'ho penso més d'una vegada.

Un dia, d'aquesta temporada vaig tenir la sort que Marcelino, àrbitre de futbol sala de la divisió d'honor, vingués a àrbitrar-nos. Vaig tenir el plaer de dialogar amb ell, perquè ara com a jugador no protesto dialogo amb ells, doncs em va dir que per molt que un equip cridés, protestés ell no canviaria ni la decisió, ni afectaria a posteriors per xiular a favor. Bé, vaig extreure que per molt que li diguem, que fem, la única cosa que estem fent és tirar-nos pedres a la nostra taulada. Per a mi, el pitjor que pots fer és tenir l'àrbitre enfadat, amb això no vull dir que l'haguem d'ànimar quan fa un error o quan ens xiula una cosa en contra. Però sabeu allò que el major menyspreu és no fer estima.

Un altre dia seguirem parlant d'aquests personatges. Aquesta entrada no és cap crítica cap a vosaltres ja que no tinc cap queixa.